miércoles, 4 de marzo de 2009

CD: el producte que canvià la història de l'emmagatzematge digital

El compact disc (popularment conegut com a CD) és un suport digital òptic utilitzat per emmagatzemar qualsevol tipus d'informació: àudio, vídeo, documents, fotografies, etc.

Originàriament va ser creat en 1980 per Sony i Philips i la seua funció principal era l'emmagatzematge d'àudio, encara que posteriorment van observar les múltiples possibilitats que oferia aquest petit dispositiu. En 1982 es va iniciar la producció en massa i va anar desplaçant el disc de vinil y els disquets d'ordinador.

Encara al primer cop d'ull tots els cd's ens pareixen iguals, existeixen quatre tipus: el cd-room, que només és de lectura; el cd-r, gravable; el cd-rw, regravable; i el cd-da, d'àudio.

Aquest dispositiu reprodueix a una velocitat de 150 KB per segon i la seua àrea és de 86'05 cm2 i la longitud d'espiral gravable és de 5'38 km.

En quant a la capacitat, aquesta depén del tipus de disc:

- 120 mm de diàmetre amb una durada de 74-80 minuts tenen una capacitat de dades de 650-700 MB.
- 120 mm de diàmetre amb una durada de 90-100 minuts tenen una capacitat de 800-875 MB.
- 80 mm de diàmetre, dissenyats inicialment per a singles, poden emmagatzemar 21 minuts de música o 210 MB de dades; popularment coneguts com a Mini-CD o Pocket cd.

En un CD les dades digitals s'inicien en el centre del disc i acaben a la vora exterior, això permet adaptar-los a diferents mesures i formats.

Segons un informe de Philips el primer disc compacte que es va editar per a la seua comercialització fou The Visitors, del famós grup Abba (17 d'agost de 1982).