CGAI: Galicia calidade també a l’audiovisual

El Centro Galego de Artes da Imaxe va estar creat per la Xunta de Galícia i inaugurat l’any 1991, per a desenvolupar activitats dels àmbits de l’audiovisual i de la fotografia.

El Centro Galego de Artes da Imaxe va estar creat per la Xunta de Galícia i inaugurat l’any 1991, per a desenvolupar activitats dels àmbits de l’audiovisual i de la fotografia.
Les funcions més importants del CGAI són i per les que és un referent a tot l’Estat són entre d’altres, la recuperació, catalogació, custòdia i difusió de les produccions i obres del patrimoni audiovisual i fotogràfic gallec.
A més, té una rica programació de projeccions, exposicions, conferències, publicacions, etc. a fi de proporcionar un millor coneixement en les arts de la imatge a la societat gallega, i per suposat, potenciar la producció audiovisual gallega en mercats, mostres i festivals.
Part molt important d’aquest centre és la seua biblioteca i les tasques que duu terme: establir una bibliografia cinematogràfica gallega de referència amb catàlegs, monografies, filmografies, assaigs...; difondre el coneixement de fotògrafs històrics i contemporanis; difondre el cicle de projeccions cinematogràfiques, i complimentar els cicles programats amb monografies sobre autors o gèneres.
A més a més, el CGAI organitza cursos i seminaris sobre diferents aspectes del món audiovisual impartits per destacats especialistes del mitjà. Així mateix, l’usuari pot consultar el catàleg a través d’Internet i mirar un ampli nombre de produccions audiovisuals.
Sense dubte, es tracta d’una institució pública que aposta per la qualitat i la potenciació del sector audiovisual gallec, sense oblidar el seu compromís amb la societat gallega.

El Digition valencià es diu BRS/Search

BRS/Search és el Sistema de Gestió Documental de Ràdio Televisió Valenciana i com Digition a TV3, s’encarrega de tot el tractament documental audiovisual a aquesta televisió.

Aquesta és una unitat de documentació que soporta una sèrie de bases de dades com RPRO, que recull totes les emissions de Canal 9 i Punt 2 a més dels originals de càmera, BARS que recull tota la documentació sonora dels canals o VIDE, que recull programes complets en la qual la descripció física respon a la naturalesa del contingut (programa, reportatge, etc.)

Consta d’una sèrie de ferramentes per a la recuperació d’informació amb utilitats que faciliten l’obtenció dels registres audiovisuals. Entre d’altres, el sistema opera amb descriptors boleans, operadors de proximitat, operadors numèrics, visualització de termes que que continuen el mateix acabament, la mateixa arrel, etc.

Sembla que aquest sistema no té molt que envejar-li al seu germà català!!

Software

FrameForge 3D

Aquest software permet que unes càmeres virtuals puguen crear uns escenaris de tres dimensions per a facilitar i donar una visió més real. Es poden veure els actors, objectes i escenaris i seguir ràpidament els seus respectius moviments de càmera, com també situar l´acció en l´escena, etc.; així doncs el resultat és més precís i facilita la feina. Totes aquestes dades tècniques es poden visualitzar fàcilment. A més, estalvia temps i diners ja que pot posicionar tots els actors i elements prèviament al enregistrament.


StoryView

Consisteix en crear esquemes que jerarquitzen les escenes i permeten de forma molt fàcil i ràpida canviar les posicions, veure la relació entre dos o més subjectes, o un subjecte amb un objecte, ect. És idoni per als guionistes a l´hora de redactar històries. Permet analitzar guions que ja existeixen i exportar-los a Movie Magic Screenwriter. En resum, és una eina de visualització del guió en forma del mapa narratiu.

Dramática

Facilita el treball del guionista i té diferents eines per a desenvolupar als personatges, la trama, etc.

Celtx

Es tracta d´un programa gratuït en 18 idiomes que serveix per a escriure guions audiovisuals, obres de teatre i llibres d´històries. Disposa d´eines que permeten a l´usuari fer desglossaments de guions, calendari de producció i altres elements comuns a la pre-producció de peces audiovisuals. Tanmateix permet introduir fotos, vídeo i àudio en els guions.

Entre les característiques més importants podem trobar:
-Escriptura de guions: ofereix un processador de paraules que permet escriure guions format estàndard, com també obres de teatre, ràdio, llibres i textos sense format.

- Col·laboració: disposa d´una central de projectes. Els usuaris poden cargar projectes a esta central per a treballar en col·laboració amb altres escriptors.

- Organitzar: utilitza l´aplicació Mozilla per donar la possibilitat de fer calendaris, amb la finalitat de crear plans de rodatge, i poder ser sincronitzats en la Central de projectes.

- Desglossament: presenta fins a 35 elements diferents (actor, efectes especials, etc), i encara se´n poden afegir més.

- Elaboració de storyboards: permet als usuaris crear secuencies de storyboards, per a ser impreses o reproduïdes en un visor d´imatges inclòs.

Scriptum

Serveix per a escriure sèries de tv, sempre i quan la productora utilitze un format amb el que el seu paràmetre puga ser adoptat pel programa. Les seves característiques més importants són: format estandaritzat i professional (per a què solament t´ocupes de la part creativa), mapa interactiu del guió (per a què pugues navegar per ell), nivells: actes, seqüències, escenes (per a què estructures al teu gust), estils automatitzats( per estar centrat únicament amb l´història), gestió de preferències (per a què pugues canviar marges, colors, lletra, etc), gestió de personatges ( per a què defineisques el seu perfil), càlcul del temps ( per a què faça les estimacions de la duració), informes (per aprofitar al màxim el treball), etc.

Cuéntame... com et documentes

Els alumnes de Documentació en el Mitjans de Comunicació Social de la Universitat Complutense de Madrid han fet un treball sobre la documentació en la série “Cuéntame”. Aquest projecte s’ha realitzat mitjançant una entrevista personal a Elena de la Cuadra Colmenares, tant com a documentalista de la série “Cuéntame” com a professora de Documentació en Ciències de l’Informació de la Universitat complutense de Madrid; a més a més, per a realitzar aquesta tasca han consultat altres fonts impreses i digitals.

Els documentalistes en aquest cas gaudeixes de distints tipus de fonts d’informació:
- Fons d’hemeroteca.
- Internet.
- Fons de TV i NO-DO.
- Fons institucionals.
- Fonts personals i records.

Encara que contem amb tantes fonts, la documentació es troba amb diverses dificultats:
- La censura de la època.
- La incapacitat tècnica d’aleshores de gravar diverses escenes (molt fosques o molt clares, per exemple).
- La poca conservació de la documentació prèvia als anys 80.
- Els problemes dels records personals.


En aquesta sèrie la documentació treballa de dues formes diferents:
- Recerca sense petició prèvia: s’examinen les imatges curioses mentre és realitza un altra recerca; a partir d’aquestes imatges és poder elaborar noves trames argumentals.
- Recerca baix demanda: els guionistes informen sobre la trama i posteriorment és busquen les imatges relacionades.

Per fer tota aquesta tasca més senzilla s’utilitza el software Knosys. Aquestabase de dades multimèdia permet asocial imatges i clips al registre.

La documentació en aquesta sèrie no és limita tan sols a la creació de guions; en aquest cas a més a més s’utilitza per a l’ambientació, la interpretació, la fotografia, la representació d’un vocabulari verosímil i el product placement.


Série que ens agradaria investigar: Los Tudor

Ens agradaria investigar quant a documentació es refereix la sèrie “Los Tudor”. Aquesta producció, a banda de mostrar-nos la crònica d’aquesta família d’una forma totalment històrica, un dels punts més cridaners de la producció són l’escenografia i el vestuari, el maquillatge i els pentinats. A més a més la documentació juga un paper fonamental al hora de recrear els guions i la forma d’actuar dels personatges. Així mateix en aquesta sèrie s’ha de documentar molt bé quin tipus de poder tenia el rei, com actuava i quins mecanismes de poder existien en la època.

En aquest cas la documentació tan sols funcionaria unilateralment, és a dir, els guionistes serien els que demanarien la informació als documentalistes. Contràriament al que passava amb el servei de documentació de la sèrie Cuéntame, els documentalistes no oferirien informació no demanada als guionistes o productors. Ja que no existeixen imatges interessants de l’època ni productes que emplaçar, etc. els documentalistes no ho poden trobar interessant per a la trama i remetre-ho als creador de la sèrie.

Documenta't sobre el master!

Master en Documentació Audiovisual de la Universidad Carlos III

El Master en Documentació Audiovisual organitzat per la universitat Carlos III i per l´Institut Oficial de Ràdio Televisió (Grup RTVE) té com objectiu formar a professionals interessats amb el món audiovisual. Se´ls ensenyarà a fer un correcte ús dels productes de les empreses audiovisuals, així com editar i muntar documents audiovisuals d´acord al mitjà de comunicació corresponent.

La durada és de 12 mesos, es compon de 60 crèdits i el seu preu és de 4.400 euros. El programa es comprèn quatre mòduls més seminaris i conferències, pràctiques en empreses, activitats d´evaluació i projecte final del master. El temari tracta en primer lloc de la cultura i patrimoni audiovisual, més tard sobre la legislació i gestió de drets audiovisuals, documentació escrita i finalment una documentació audiovisual més detallada en l´àmbit públic i privat.

L´equip de professorat es composa de professionals de l´àmbit audiovisual provinents de televisió, videoteques i filmoteques. Els més nombrosos venen de RNE, TVE, IORTV, Antena 3 Televisió i Telecinco.

Aquest master està dirigit a Titulars universitaris de qualsevol Facultat o Escola Tècnica Superior, Diplomats o Titulars universitaris d´una Escola Tècnica. Les places són fins a 30 alumnes i el termini per a presentar la documentació és fins al 16 d´octubre del 2009. La documentació que es deu aportar és la següent: la sol·licitud d´admissió impresa, còpia de l´expedient acadèmic, una còpia del títol superior o del resguard de les taxes d´expedició del mateix, curriculum vitae, dues fotografies i qualsevol coneixement addicional.

Curs: Documentació Audiovisual

Aquest curs de Documentació Audiovisual organitzat pel Grup Avizor s´imparteix a Madrid i pretén donar una formació complementària de la documentació especialitzada amb el món audiovisual. Està destinat a estudiants de documentació, estudiants de periodisme, estudiants de comunicació audiovisual, i per a tota persona que tingui inquietuds en aquest camp.

En el temari es veurà en primer lloc una introducció sobre conceptes bàsics de documentació i del documentalista i aspectes del panorama audiovisual en el nostre país. Més tard es pretendrà veure la creació i gestió del centre de documentació en general i de la documentació en programes d´una cadena privada. En el tercer bloc es veuran els procediments del centre de documentació audiovisual com, la selecció, recollida i classificació entre molts altres, i per últim el curs finalitzarà amb uns annexos que estudien entre altres drets d´autor, noves tecnologies i recursos bibliogràfics i borsa de treball.

El preu és de 50 euros, el total d´hores és de 18 i el número de places és 15. Així mateix tot alumne o alumna deurà assistir a classe durant la durada del curs. Per a més informació contacte amb Mª Carmen Garcia, amb els telèfons 626841957/911020524/917984047, o bé envie un correu electrònic a infoavizor@yahoo.es

CD: el producte que canvià la història de l'emmagatzematge digital

El compact disc (popularment conegut com a CD) és un suport digital òptic utilitzat per emmagatzemar qualsevol tipus d'informació: àudio, vídeo, documents, fotografies, etc.

Originàriament va ser creat en 1980 per Sony i Philips i la seua funció principal era l'emmagatzematge d'àudio, encara que posteriorment van observar les múltiples possibilitats que oferia aquest petit dispositiu. En 1982 es va iniciar la producció en massa i va anar desplaçant el disc de vinil y els disquets d'ordinador.

Encara al primer cop d'ull tots els cd's ens pareixen iguals, existeixen quatre tipus: el cd-room, que només és de lectura; el cd-r, gravable; el cd-rw, regravable; i el cd-da, d'àudio.

Aquest dispositiu reprodueix a una velocitat de 150 KB per segon i la seua àrea és de 86'05 cm2 i la longitud d'espiral gravable és de 5'38 km.

En quant a la capacitat, aquesta depén del tipus de disc:

- 120 mm de diàmetre amb una durada de 74-80 minuts tenen una capacitat de dades de 650-700 MB.
- 120 mm de diàmetre amb una durada de 90-100 minuts tenen una capacitat de 800-875 MB.
- 80 mm de diàmetre, dissenyats inicialment per a singles, poden emmagatzemar 21 minuts de música o 210 MB de dades; popularment coneguts com a Mini-CD o Pocket cd.

En un CD les dades digitals s'inicien en el centre del disc i acaben a la vora exterior, això permet adaptar-los a diferents mesures i formats.

Segons un informe de Philips el primer disc compacte que es va editar per a la seua comercialització fou The Visitors, del famós grup Abba (17 d'agost de 1982).

La muchachada prefereix el YouTube

El fenòmen YouTube ha anat creixent fins a, en alguns casos, desbancar l'audiència de la televisió. Un cas d'aquest fenòmen és el programa més vist de La 2 després de Saber y Ganar: Muchachada Nui. Aquest programa, que ultimament ha crescut en popularitat, registra una exepcional audiència al YouTube, fins al punt que els pròpis realitzadors del programa han hagut de prendre mesures:

1. Baix l'eslògan "Está bien verlo en YouTube, pero también hay que verlo en La 2", han penjat un vídeo demanant que els seguidors del programa no sols els vegen en la xarxa, sinó que també els vegen per la televisió, ja que necessiten fer audiència per a poder seguir produïnt el programa.



2. La pròpia cadena ha decidit penjar els vídeos sobreimpressionat en ells l'hora i el dia d'emissió del programa en La 2.

Les dades d'audiència del programa en La 2 y les vegades que han sigut reproduits els vídeos en YouTube parlen per ells mateixos. En els tres primeres emissions, aquest programa va tindre unes audiències de 640.000, 586.000 i 661.000 espectadors respectivament. Així mateix, com a exemple, el vídeo "El aparejador", emés en el primer programa, suma ja més de 300.000 reproduccions al YouTube. Per tant, la audiència total de Muchachada Nui és molt major a la quota obtinguda en televisió.

Per a fer-nos una idea de les dimensions que té el YouTube, només cal passejar-se una mica per la pàgina i veure que hi ha vídeos amb més de 6 milions de visites, com el divertidíssim vídeo d'animació d' Enjuto Mojamuto "El peor día de mi vida".