CGAI: Galicia calidade també a l’audiovisual

El Centro Galego de Artes da Imaxe va estar creat per la Xunta de Galícia i inaugurat l’any 1991, per a desenvolupar activitats dels àmbits de l’audiovisual i de la fotografia.

El Centro Galego de Artes da Imaxe va estar creat per la Xunta de Galícia i inaugurat l’any 1991, per a desenvolupar activitats dels àmbits de l’audiovisual i de la fotografia.
Les funcions més importants del CGAI són i per les que és un referent a tot l’Estat són entre d’altres, la recuperació, catalogació, custòdia i difusió de les produccions i obres del patrimoni audiovisual i fotogràfic gallec.
A més, té una rica programació de projeccions, exposicions, conferències, publicacions, etc. a fi de proporcionar un millor coneixement en les arts de la imatge a la societat gallega, i per suposat, potenciar la producció audiovisual gallega en mercats, mostres i festivals.
Part molt important d’aquest centre és la seua biblioteca i les tasques que duu terme: establir una bibliografia cinematogràfica gallega de referència amb catàlegs, monografies, filmografies, assaigs...; difondre el coneixement de fotògrafs històrics i contemporanis; difondre el cicle de projeccions cinematogràfiques, i complimentar els cicles programats amb monografies sobre autors o gèneres.
A més a més, el CGAI organitza cursos i seminaris sobre diferents aspectes del món audiovisual impartits per destacats especialistes del mitjà. Així mateix, l’usuari pot consultar el catàleg a través d’Internet i mirar un ampli nombre de produccions audiovisuals.
Sense dubte, es tracta d’una institució pública que aposta per la qualitat i la potenciació del sector audiovisual gallec, sense oblidar el seu compromís amb la societat gallega.

El Digition valencià es diu BRS/Search

BRS/Search és el Sistema de Gestió Documental de Ràdio Televisió Valenciana i com Digition a TV3, s’encarrega de tot el tractament documental audiovisual a aquesta televisió.

Aquesta és una unitat de documentació que soporta una sèrie de bases de dades com RPRO, que recull totes les emissions de Canal 9 i Punt 2 a més dels originals de càmera, BARS que recull tota la documentació sonora dels canals o VIDE, que recull programes complets en la qual la descripció física respon a la naturalesa del contingut (programa, reportatge, etc.)

Consta d’una sèrie de ferramentes per a la recuperació d’informació amb utilitats que faciliten l’obtenció dels registres audiovisuals. Entre d’altres, el sistema opera amb descriptors boleans, operadors de proximitat, operadors numèrics, visualització de termes que que continuen el mateix acabament, la mateixa arrel, etc.

Sembla que aquest sistema no té molt que envejar-li al seu germà català!!

Software

FrameForge 3D

Aquest software permet que unes càmeres virtuals puguen crear uns escenaris de tres dimensions per a facilitar i donar una visió més real. Es poden veure els actors, objectes i escenaris i seguir ràpidament els seus respectius moviments de càmera, com també situar l´acció en l´escena, etc.; així doncs el resultat és més precís i facilita la feina. Totes aquestes dades tècniques es poden visualitzar fàcilment. A més, estalvia temps i diners ja que pot posicionar tots els actors i elements prèviament al enregistrament.


StoryView

Consisteix en crear esquemes que jerarquitzen les escenes i permeten de forma molt fàcil i ràpida canviar les posicions, veure la relació entre dos o més subjectes, o un subjecte amb un objecte, ect. És idoni per als guionistes a l´hora de redactar històries. Permet analitzar guions que ja existeixen i exportar-los a Movie Magic Screenwriter. En resum, és una eina de visualització del guió en forma del mapa narratiu.

Dramática

Facilita el treball del guionista i té diferents eines per a desenvolupar als personatges, la trama, etc.

Celtx

Es tracta d´un programa gratuït en 18 idiomes que serveix per a escriure guions audiovisuals, obres de teatre i llibres d´històries. Disposa d´eines que permeten a l´usuari fer desglossaments de guions, calendari de producció i altres elements comuns a la pre-producció de peces audiovisuals. Tanmateix permet introduir fotos, vídeo i àudio en els guions.

Entre les característiques més importants podem trobar:
-Escriptura de guions: ofereix un processador de paraules que permet escriure guions format estàndard, com també obres de teatre, ràdio, llibres i textos sense format.

- Col·laboració: disposa d´una central de projectes. Els usuaris poden cargar projectes a esta central per a treballar en col·laboració amb altres escriptors.

- Organitzar: utilitza l´aplicació Mozilla per donar la possibilitat de fer calendaris, amb la finalitat de crear plans de rodatge, i poder ser sincronitzats en la Central de projectes.

- Desglossament: presenta fins a 35 elements diferents (actor, efectes especials, etc), i encara se´n poden afegir més.

- Elaboració de storyboards: permet als usuaris crear secuencies de storyboards, per a ser impreses o reproduïdes en un visor d´imatges inclòs.

Scriptum

Serveix per a escriure sèries de tv, sempre i quan la productora utilitze un format amb el que el seu paràmetre puga ser adoptat pel programa. Les seves característiques més importants són: format estandaritzat i professional (per a què solament t´ocupes de la part creativa), mapa interactiu del guió (per a què pugues navegar per ell), nivells: actes, seqüències, escenes (per a què estructures al teu gust), estils automatitzats( per estar centrat únicament amb l´història), gestió de preferències (per a què pugues canviar marges, colors, lletra, etc), gestió de personatges ( per a què defineisques el seu perfil), càlcul del temps ( per a què faça les estimacions de la duració), informes (per aprofitar al màxim el treball), etc.

Cuéntame... com et documentes

Els alumnes de Documentació en el Mitjans de Comunicació Social de la Universitat Complutense de Madrid han fet un treball sobre la documentació en la série “Cuéntame”. Aquest projecte s’ha realitzat mitjançant una entrevista personal a Elena de la Cuadra Colmenares, tant com a documentalista de la série “Cuéntame” com a professora de Documentació en Ciències de l’Informació de la Universitat complutense de Madrid; a més a més, per a realitzar aquesta tasca han consultat altres fonts impreses i digitals.

Els documentalistes en aquest cas gaudeixes de distints tipus de fonts d’informació:
- Fons d’hemeroteca.
- Internet.
- Fons de TV i NO-DO.
- Fons institucionals.
- Fonts personals i records.

Encara que contem amb tantes fonts, la documentació es troba amb diverses dificultats:
- La censura de la època.
- La incapacitat tècnica d’aleshores de gravar diverses escenes (molt fosques o molt clares, per exemple).
- La poca conservació de la documentació prèvia als anys 80.
- Els problemes dels records personals.


En aquesta sèrie la documentació treballa de dues formes diferents:
- Recerca sense petició prèvia: s’examinen les imatges curioses mentre és realitza un altra recerca; a partir d’aquestes imatges és poder elaborar noves trames argumentals.
- Recerca baix demanda: els guionistes informen sobre la trama i posteriorment és busquen les imatges relacionades.

Per fer tota aquesta tasca més senzilla s’utilitza el software Knosys. Aquestabase de dades multimèdia permet asocial imatges i clips al registre.

La documentació en aquesta sèrie no és limita tan sols a la creació de guions; en aquest cas a més a més s’utilitza per a l’ambientació, la interpretació, la fotografia, la representació d’un vocabulari verosímil i el product placement.


Série que ens agradaria investigar: Los Tudor

Ens agradaria investigar quant a documentació es refereix la sèrie “Los Tudor”. Aquesta producció, a banda de mostrar-nos la crònica d’aquesta família d’una forma totalment històrica, un dels punts més cridaners de la producció són l’escenografia i el vestuari, el maquillatge i els pentinats. A més a més la documentació juga un paper fonamental al hora de recrear els guions i la forma d’actuar dels personatges. Així mateix en aquesta sèrie s’ha de documentar molt bé quin tipus de poder tenia el rei, com actuava i quins mecanismes de poder existien en la època.

En aquest cas la documentació tan sols funcionaria unilateralment, és a dir, els guionistes serien els que demanarien la informació als documentalistes. Contràriament al que passava amb el servei de documentació de la sèrie Cuéntame, els documentalistes no oferirien informació no demanada als guionistes o productors. Ja que no existeixen imatges interessants de l’època ni productes que emplaçar, etc. els documentalistes no ho poden trobar interessant per a la trama i remetre-ho als creador de la sèrie.